Comunicaciones y Cultura | País Valenciano
 

 

Burjassot, 17 de febrer de 2011.- El president de la Generalitat i líder del PP valencià, Francisco Camps, acaba d’enviar al secretari general del PSPV, Jorge Alarte, un document amb 63 propostes per a un acord polític al País Valencià.

 

Segons informacions periodístiques, entre les qüestions sobre les que Camps proposa parlar i suposadament acordar, no s’ha inclòs RTVV. Canal 9 i Ràdio 9 queden fora, sembla, de qualsevol acord polític.

Error o intenció –mala-?

Durant les últimes setmanes, els líders polítics del PP i del Consell de la Generalitat han posat al bell mig del debat polític la situació i el futur de RTVV i, específicament, de Canal 9. I ara no fan propostes per salvar la situació i mirar cap al futur.

¿Es podria pensar que el PP considera que RTVV es seua i no de tots els valencians, i per això no inclou l’ens en el debat polític?

La situació de fallida de RTVV és el resultat d’anys i anys d’una gestió empresarial desmesurada, on, per davant de criteris d’eficàcia, eficiència i compliment dels objectius marcats per la llei, s’ha aplicat una política de personal, de contractació amb productores i de producció que ens ha dut a la situació actual.

La gestió duta a terme aquests anys ha conduït a la situació actual. No és casualitat que s’haja produït la malaltia. I mentre ens diuen que ara volen curar el xiquet, sembla que en algun lloc encara desconegut podrien estar preparant el taüt.

Les úniques actuacions conegudes fins ara (davant la greu situació del malalt) es concentren en la reducció dels salaris dels treballadors fins a punts que poden posar en greu perill les seues economies familiars. L’incompliment del conveni col·lectiu en el pagament de part dels salaris, unit a la rebaixa del 5% de les retribucions anuals decretada per la Generalitat, ha provocat una pèrdua de 10 punts de poder adquisitiu als treballadors de RTVV. La inflació el 2010 ha estat del 3%.

La resposta a la difícil situació de RTVV no pot consistir en traslladar les dificultats econòmiques als seus treballadors. La resposta passa per un pacte polític parlamentari, un canvi en el model de gestió, l’increment de la producció pròpia, l’elevació de la qualitat de la programació, la cessació en l’acció de manipulació informativa, l’increment de l’audiència i la recuperació de publicitat. En definitiva, el compliment de la missió de servei públic dins de la lògica de la competència del mercat.

La malaltia està diagnosticada. Les receptes per a la curació del malalt, conegudes. Per què el president de la Generalitat i líder del PP valencià no inclou RTVV en la proposta d’acord que ha fet al principal partit de l’oposició? Si és un oblit, està a temps de solucionar-ho. Si es deu a altres causes (o intencions), que pense que hi ha 1.800 treballadors que li reclamen una resposta.

Una notícia va passar quasi desapercebuda la setmana passada. El PP va perdre (afortunadament) una moció que va presentar al Senat, a la qual proposava la privatització de totes les televisions públiques autonòmiques i locals, deixant únicament com a televisió pública RTVE (amb la meitat d’emissores en relació amb les que disposa actualment) Hem d’entendre que eixes son les intencions reals del PP (sinó, no les hauria presentat al Senat), malgrat les afirmacions recents de Paula Sánchez de León, la consellera portaveu del Consell.

Els treballadors de RTVV (i esperem que també la societat valenciana) exigim un pronunciament públic de Francisco Camps sobre el futur de RTVV, la inclusió de l’ens públic de radio i televisió en l’agenda de converses entre els partits polítics per a acordar el seu futur públic i la retirada de totes les mesures de reducció salarial que han caigut sobre l’esquena dels treballadors del grup.