Juventud
 

charlaNo hi ha dia que no isca en les notícies el Ministre d'Educació, Cultura i Esport, el conegudíssim Wert. I, últimament, no hi ha acte en el qual aparega que no comporte xiulades. El més polèmic va ser en l'entrega dels Premis Extraordinaris de Batxillerat, on molts estudiants li van retirar la salutació. Wert s'ha guanyat el rebuig frontal del professorat, alumnes, plataformes de pares i mares, sindicats i partits d'esquerres, per la seua aposta de mercantilització de l'educació i l'impuls d'una llei classista, la LOMQE.

El 9 de maig de 2013 milers de docents i alumnat de tot l'Estat Espanyol es van manifestar en contra de les retallades en Educació i de l'avantprojecte de la LOMQE o llei Wert. Açò no va parar a aquest "bou brau que es creix front l'adversitat", i el projecte de llei definitiu va ser presentat el 17 de maig de 2013 amb el beneplàcit del govern popular de Mariano Rajoy.

 

El començament del curs escolar 2013/2014 ha vingut carregat de mobilitzacions i manifestacions de tota la comunitat educativa, considerant-se un dels setembres més durs des de l'arribada de la democràcia: les persones beneficiàries de beques del Ministeri d'Educació ha disminuït en 24.520, segons l'informe anual "Dades i Xifres del Curs Escolar" del mateix Ministeri. La inversió en beques ha caigut del curs 2012/2013 al 2013/2014 en 134.438.000 euros. També han abaixat les ajudes en general, i les dels llibres de text en particular, amb una disminució del 59%. A açò se li suma la disminució de professorat de l'ensenyament públic no universitari: 19.523 menys que el curs passat.

A aquestes retallades cal afegir les qüestions ideològiques que comporta l'entrada de la LOMQE. Sens dubte, un dels elements més controvertits de la llei és la introducció de l'assignatura de religió (o una alternativa de formació "en valors", que s'ha de veure) com obligatòries i computables per a la nota mitjana, a tots els efectes, en primària i ESO. Els bisbes han d'estar més que satisfets, la religió ha tornat amb força a les aules. Per a trobar un tractament curricular equivalent, hem de tornar a 1970 amb la Llei General d'Educació, promulgada en el franquisme.

Un altre dels elements més polèmics i que afecta directament al País Valencià és el del model lingüístic. No es consideraran troncals les llengües autonòmiques cooficials, eliminant d'esta manera la immersió lingüística duta a terme en els últims 30 anys. El que és espanyolitzar, que diria Wert. Les subvencions a escoles que segreguen por sexe i la tornada de la revàlida, donen el punt final al nostre sistema d'ensenyament. En resum: "espanyolització", adoctrinament, segregació i retallades.

Davant aquesta situació, el passat 16 de Setembre, la Plataforma per l'Ensenyament Públic va realitzar un acte simbòlic de protesta davant un Institut públic pel començament d'aquest nefast curs escolar. Els actes de protesta s'han anat produint en tot el País Valencià, convocats per plataformes educatives, sindicats, associacions de professors i organitzacions de pares i mares. La pujada de les taxes i els retalls en les beques han sigut raó suficient perquè la Plataforma Estatal per l'Escola Pública convoque el 24 d'Octubre en tota Espanya una segona vaga general educativa. A més, del 23 de Setembre al 13 d'Octubre aquesta Plataforma col•locarà taules de consulta ciutadana en centres educatius, buscant l'opinió de la ciutadania respecte a les polítiques d'educació. Les respostes de la gent seran presentades davant el Govern el 17 d'Octubre.

Des d'Aposta Jove, ens sumem a les reivindicacions de les plataformes per l'Ensenyament Públic. No podem deixar que el nostre sistema educatiu siga sectari i discriminador. De la mateixa manera, animem a la ciutadania a prendre consciència sobre la gravetat de l'assumpte i participar en aquests actes. No oblidem les nostres reivindicacions i estiguem, més que mai, amb les Plataformes per una Educació Pública, de qualitat i laica.

Mar Marin, Coordinadora d'educació i formació d'Aposta Jove-Joves de la UGT-PV